Culture and inclusion

Conclusions de les jornades del 19/20/21 d’abril 2018

Les jornades “Cultura i inclusió”, celebrades els dies 19, 20 i 21 d’abril de 2018, tenien com a motivació inicial la preocupació davant l’emergència de discursos d’odi i de discriminació, en el marc d’unes societats europees contemporànies cada vegada més plurals i en el context d’una crisi econòmica i social que ha castigat particularment alguns sectors socials –i molt particularment els joves- i que ha estés la por a la incertesa i a l’erosió del nivell socioeconòmic aconseguit.

A partir d’aquesta motivació, la nostra preocupació va ser fonamentalment positiva: l’interrogant era com enfocar possibles solucions. I vam entendre que calia involucrar agents implicats, d’una manera directa o indirecta. Això és, joves, representants polítics electes i activistes socials. I abordar la problemàtica des de la particularitat de la nostra associació, que és l’experiència del treball de molts anys en l’àmbit de la cultura, a més de la potencialitat de la cultura com un espai de trobada, diàleg i convivència de la diversitat.

D’aquesta manera vam dissenyar aquestes primeres jornades, centrades en l’objectiu d’intentar una aproximació a la situació i, per tant, a una diagnosi de la realitat, des d’aquesta triple perspectiva, oferint diversos formats que possibilitaren apropar-nos a la visió dels joves, la dels representants polítics, i la dels activistes socials.

La primera conclusió i més immediata és l’èxit de les jornades, des del punt de vista de la participació. En aquest sentit, entenem que hem abordat un tema que provoca interès i que és d’actualitat, i que per tant va atreure un públic nombrós en totes les sessions, el qual a més va ser en general molt participatiu.

La segona conclusió apunta a la pluralitat de visions i perspectives a l’hora de fer la diagnosi i, en eixe sentit, a l’existència de dubtes, visions contraposades i, sobretot, dificultat per a la definició d’una visió global i globalitzadora de la qüestió, per diverses raons, començant perquè són molts i molt diferents els col·lectius afectats per problemes de discriminació efectiva o de dèficits d’inclusió.

La tercera conclusió, reiterada durant les jornades, fou que la consciència que la pluralitat i la diversitat de les nostres societats van a incrementar-se previsiblement durant els propers anys, per moltes raons, i que aquest fet accentuarà la importància de la necessitat de saber definir polítiques i discursos inclusius i positius.

Una quarta conclusió fou que, en qualsevol cas, un programa d’acció positiva haurà de contemplar l’actuació de forma interrelacionada en els diversos àmbits social i institucional, econòmic i cultural, generacional i sectorialment transversal: hem de parlar d’educació per a la inclusió, de polítiques socials, d’acompanyament associatiu, del paper dels mitjans de comunicació, del treball de coordinació de les diferents institucions implicades, de creació de treball, de revalorització de la cultura entesa com espai de valors… Però aprofundir en aquesta direcció de la proposta haurà de ser l’objectiu de les segones jornades.