El passat diumenge 14 d’abril, vam anar a la Serra de Bèrnia, la vam travessar de vessant a vessant per un forat i li vam fer la volta tornant pel port de vora les ruïnes del fort. Tot i la calitja, uns ulls privilegiats van albirar Eivissa a l’horitzó. Quasi acabant vam tindre la visió trista del Carrascar de Parcent en flames.
Bruixes festeres, bubotes misterioses, pastors bandarres, gats accidentats, gegants protectors, sarraïns desafortunats i altres personatges de la literatura oral ens van acompanyar durant el camí, i ens van recordar la fina línia entre la llegenda i la rondalla, entre la realitat i la ficció, entre aquest món i l’altre.
